Foto: Pau Fabregat / Diputació de Barcelona

Impulsar un projecte que donarà a conèixer la tasca de tots els diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest és l’objectiu del conveni de col·laboració que han signat avui el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el president de l’Institut Ramon Muntaner, Lluís Puig.

L’acord té la voluntat de donar suport a la recerca biogràfica i a la divulgació de la trajectòria, ideologia, activitat política o associativa, les actuacions i contribucions a l’obra de la Mancomunitat de tots els diputats que en van formar part.

El projecte, que constarà de dues parts, permetrà reflectir, d’una banda, el funcionament de les eleccions a diputats provincials, donar a conèixer els districtes electorals i fer una radiografia dels grups polítics i les coalicions per les quals es presentaven. D’altra banda, busca relacionar tots els diputats a partir de la seva adscripció a cadascuna de les quatre diputacions, a més d’aprofundir sobre aspectes com la seva ideologia, activitat desenvolupada com a diputats, activitat política o associativa en els llocs on van viure, entre d’altres.

El resultat del projecte es posarà a l’abast dels investigadors i de la ciutadania en general, fet pel qual es podrà consultar a Internet a través d’una base de dades virtual.

L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, que va ser constituït el 2003 mitjançant un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

«Ni Primo de Rivera ni Franco van aconseguir anorrear i sepultar tot aquell esforç, totes aquelles institucions». Així de contundent va ser el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant l’acte d’inauguració de l’exposició “Les bases del futur. Ciència i tècnica a la Mancomunitat”, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa.

És per això que Esteve va assegurar que «l’obra de la Mancomunitat és vigent i es manté en serveis que, tot i les adversitats patides durant un segle, segueixen actius», com l’Institut d’Estudis Catalans o l’actual Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil.

El president de la Diputació va fer referència a la visita d’Einstein del 1923 quan va manifestar que «és la imatge de la voluntat del país d’estar a l’avançada del progrés, de compassar el seu desenvolupament al ritme dels països capdavanters d’Europa».

Durant el seu discurs, Salvador Esteve va recordar que la Catalunya de la Mancomunitat era «un dels motors de la industrialització de l’Estat», una Catalunya puixant i abocada al progrés que «no trobava una estructura política i administrativa que li correspongués».

Finalment, el president va definir aquesta exposició com «un homenatge a un esperit centenari però plenament vigent» al mateix temps que va afirmar que «parla del passat mirant decididament cap al futur».

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va fer aquestes declaracions acompanyat del director del mNACTEC, Jaume Perarnau; el regidor de presidència de l’Ajuntament de Terrassa, Juan Antonio Gallardo; el coordinador dels actes del Centenari, Xavier Forcadell; i la cap del serveis de museus de la Generalitat, Magda Gassó.

Un impuls destacable

L’exposició presenta la tasca històrica i única de la Mancomunitat de Catalunya en l’àmbit de la ciència i de la tecnologia. Malgrat la seva breu durada (1914-1925), va desplegar accions molt rellevants en àmbits tant diversos com l’ensenyament tècnic, l’agricultura científica, les comunicacions, el territori, l’alta cultura o el sistema sanitari.

Organitzada pel mNACTEC, finançada per la Diputació de Barcelona i comissariada pel professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Roca, la mostra revela la vigència de molts dels seus projectes, reflexionant sobre la seva visió de futur per mitjà de diversos suports audiovisuals i objectes singulars de l’època.

També destaca l’impuls que es va donar en aquesta època a les escoles industrials, amb innovadors mètodes pedagògics, i als laboratoris, així com l’inici del procés cap al reconeixement professional de les dones. Alhora incideix, entre d’altres, en els avenços científics en el camp de l’agricultura i als esforços que es varen dur a terme per vertebrar el territori per mitjà de la xarxa telefònica i de la xarxa de camins i ferrocarrils.

L’exposició es podrà visitar fins al novembre de 2015 al mNACTEC i posteriorment tindrà caràcter itinerant per museus del Sistema Territorial del mNACTEC i altres equipaments culturals que ho sol·licitin.

El Teatre Romea de Barcelona es va vestir de gal·la ahir al vespre. Carles Canut va comandar als espectadors cap a un viatge al passat, un cop ja dissolta la Mancomunitat i amb una Europa en guerra. Un relat teatralitzat que combinava a la perfecció la narració històrica amb la lectura dramatitzada de documents de l’època.

Una conversa entre Azorín i Puig i Cadafalch començava a desgranar la figura de Prat de la Riba i els anys previs a la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Uns anys marcats per l’accés a la presidència de la Diputació de Barcelona, la creació de la Lliga Regionalista, l’assalt a la revista ¡Cu-cut! i la redacció de les Bases de Manresa i de la Nacionalitat Catalana.

El guió de Miquel Pujadó també va voler recordar la gran tasca duta a terme pels homes i dones de la Mancomunitat en els diferents àmbits, com pot ser la creació de la xarxa de Biblioteques Populars i del Servei Meteorològic de Catalunya, l’impuls de l’Institut d’Estudis Catalans i la formació dirigida als professors. I és que malgrat el reconeixement formal, la Mancomunitat mancava de competències reals pròpies, fet que no va impedir el desplegament de grans obres i projectes. Tot això, combinat amb la interpretació dels protagonistes de l’època, com són Pompeu Fabra, Eugeni d’Ors, Esteve Terrades i Maria Montessori, entre d’altres.

L’acte commemoratiu del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya va comptar amb la participació de Jordi Boixaderas, Pep Cortés, Ferran Frauca, Anna Güell, Enric Majó, Joan Pera i Pep Ribas. També va comptar amb l’assistència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, acompanyat de membres del Govern de la Generalitat i d’altres autoritats.

La representació teatral s’emmarca dins dels actes que impulsa la Diputació de Barcelona per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució que va recuperar l’autogovern català des del 1714, i que va estar activa entre el 1914 i el 1925.