El Born debat l’estat actual del mecenatge

Analitzar les principals problemàtiques a l’entorn del mecenatge cultural en la societat catalana de començament del segle XXI, sense renunciar a la perspectiva històrica. Aquest va ser l’objectiu de la jornada “El mecenatge cultural: ahir i avui. Una reflexió amb motiu de l’Any Patxot”, que va tenir lloc ahir dijous, al matí, al Centre Cultural del Born.

El programa va començar amb la intervenció del diputat adjunt d’Espais Naturals, Andreu Carreras, que va assegurar que «la immensa tasca de Rafael Patxot mereix el nostre reconeixement» i va donar pas a la taula rodona sobre el mecenes català. És per aquest motiu que els diferents ponents van analitzar l’obra impulsada en tots els seus àmbits, com les beques atorgades a les dones amb l’objectiu que poguessin formar-se o, també, la seva vessant de mecenes en l’aspecte científic i cultural.

Si la primera part va estar dedicada als aspectes més històrics del mecenatge, la segona va servir per analitzar l’actual situació del finançament dels projectes culturals, ja siguin de gestió pública, privada o una combinació d’aquests dos models. Durant la conferència “Mecenes i mecenatges a Catalunya. Del Noucentisme i la Mancomunitat al Verkami”, el consultor cultural i director d’ICC Consultors, Xavier Fina, va assegurar que cal ser autocrítics amb la gestió de la democratització de la cultura i la democràcia cultural. També va recordar que, a nivell cultural, «ens trobem amb una crisi de sentit i amb una crisi econòmica» i, finalment, va remarcar que la cultura popular és sinònim de participació, d’interpel·lació, d’implicació i de cofinançament.

D’altra banda, la directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, Carme Sais, va exposar quines són les millors formes de cercar el finançament pels projectes de micromecenatges, al mateix temps que va destacar que s’ha d’estar alerta perquè la campanya no esdevingui més cara que el propi mecenatge. Abans d’acabar la ponència “La gestió cultural davant del mecenatge: potencialitats i punts febles”, Sais va recordar que amb el patrocini s’assoleix el prestigi de retornar el benefici del projecte a la societat.