CULTURABibliotequesIECMuseusMonumentsMapesTeatreSMCOficina d'Estudis Jurídics

Un país culte, un país modern

A Espanya hi ha diferents cultures, llengües, drets… Però l’Estat les ha oblidat per complet, no se n’ha preocupat. La Mancomunitat de Catalunya és la responsable de gestionar i ampliar les grans institucions culturals creades per la Diputació de Barcelona.

L’institut d’Estudis Catalans, l’Institut del Teatre, la Biblioteca de Catalunya i les Biblioteques Populars són alguns dels exemples més destacats en aquest àmbit.

p_biblioteques5

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda

Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Biblioteques

Biblioteca de Catalunya

Amb la finalitat de formar una col.lecció amb les obres fonamentals del patrimoni bibliogràfic català, l’any 1907 Prat de la Riba funda la Biblioteca de Catalunya com a Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic, fet que permet que el 28 de maig de 1914 s’obri a tota la població. El mes de desembre de 1922 ja compta amb 72.000 obres registrades i més de 100.000 volums. Fins al 1940 té la seu a l’actual Palau de la Generalitat.

Obre de deu del matí a una del migdia i de cinc de la tarda a vuit del vespre i, per accedir-hi, és necessari proveir-se d’un carnet renovable cada any. Té organitzat el servei de préstec que permet endur-se cinc obres durant quinze dies, previ dipòsit d’una garantia de 20 pessetes.

La Biblioteca de Catalunya es regeix per un patronat, format pel president de la Mancomunitat, el president i el secretari general de torn de l’IEC, un representant de cadascuna de les tres seccions de l’IEC, un inspector nomenat per l’IEC, un representant de la Mancomunitat i un altre de l’Ajuntament de Barcelona. També hi prenen part Isidre Bonsoms i Rafael Patxot, com a donadors de part de l’arxiu de la Biblioteca. El director de la Biblioteca actua com a secretari del patronat.

Biblioteques Populars

Les Biblioteques Populars neixen per prestar servei a tothom. Tenen una doble missió social: d’una banda, educar la població i fer-la més culta, sense adoctrinar-la; i de l’altra, oferir una font d’informació als estudiosos i professionals.

És per aquest doble objectiu que tenen el caràcter de sucursals de la Biblioteca de Catalunya i, alhora, constitueixen dipòsits de llibres que són limitats però que estan seleccionats amb cura i encarats al públic mitjà de cada localitat.

Les primeres Biblioteques Populars compten amb uns edificis propis, expressament construïts com a tals i distribuïts amb una estructura bàsica, formada per una sala de lectura (amb capacitat per a unes 40 persones) i una sala annexa destinada a conferències, al dipòsit de llibres i a seients de lectura. També hi ha un despatx per a les bibliotecàries i un espai on s’ubiquen les dependències auxiliars. La primera biblioteca pública s’inaugura el 23 de juny de 1918, a Valls.

Com a innovacions impulsades l’any 1923, en un dels concursos d’adjudicació d’aquestes instal.lacions, s’inclou la possibilitat que les Biblioteques Populars puguin situar-se en edificis apropiats i oferts per les poblacions o en locals de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis. També s’estudia la incorporació de biblioteques ja existents a la xarxa de Biblioteques Populars.

El procediment que es duu a terme a l’hora de construir una Biblioteca Pública comença quan la Mancomunitat accepta el terreny ofert per l’ajuntament en qüestió. A partir d’aquí té lloc un acte solemne de col.locació de la primera pedra de l’edifici, es treu a subhasta la construcció i aquesta s’acaba en un termini no superior a un any. És durant aquest període de temps quan se celebra un concurs entre titulars bibliotecàries per ocupar les places.

El Consell Permanent de la Mancomunitat crea, el 17 de març de 1920, la Central de Biblioteques Populars, amb l’objectiu de dur a terme una inversió acurada a l’hora de comprar llibres, material tècnic i relligatge, activitat emmarcada dins del pressupost de la Mancomunitat.

Escola de Bibliotecàries

L’Escola de Bibliotecàries comença a funcionar el novembre de 1915 arran del projecte de Biblioteques Populars presentat per Eugeni d’Ors, i aprovat per la Mancomunitat de Catalunya sis mesos abans.

Destaca per ser una institució de prestigi on es forma la professió bibliotecària del país. Suposa una oportunitat laboral per a les dones, i a nivell professional, significa la incorporació de les tendències més innovadores d’Europa i dels Estats Units, en matèria de biblioteques.

Biblioteca del Consell de Pedagogia

Està situada a la Universitat Industrial i, al 1923, compta amb més de 6.000 volums de pedagogia. Obre de dotze a una del migdia i de quatre a set de la tarda. I, el diumenge, d’onze del matí a una del migdia.

Els lectors poden emportar-se els llibres durant quinze dies i, a diferència de la Biblioteca de Catalunya, el requisit per poder-ho fer és que cal presentar una targeta signada per una persona coneguda o per un mestre oficial que sigui encarregat de l’escola.

Biblioteques especialitzades

Cada institució de la Mancomunitat compta amb la seva biblioteca especialitzada. Algunes d’aquestes són:

  • Escola d’Alts Estudis Comercials
  • Institut d’Orientació
  • Institut de Química
  • Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades
  • Escola d’Indústries tèxtils i tintoreries
  • Escola Superior d’Agricultura
Biblioteca Popular de Valls - Interior

Biblioteca Popular de Valls – Interior

Primer premi del projecte de biblioteques

Primer premi del projecte de biblioteques

Biblioteca Popular del Vendrell

Biblioteca Popular del Vendrell

p_biblioteques5

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda

Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Institut d’Estudis Catalans (IEC)

Neix amb l’objectiu de restablir i organitzar tot el que es refereix a la cultura genuïnament catalana, després que l’opinió pública en reclamés la seva necessitat. La Diputació de Barcelona, amb Prat de la Riba al capdavant, crea l’IEC el 18 de juny de 1907. En els anys posteriors impulsa les noves seccions científiques i, el 1917, apareix el Diccionari ortogràfic, redactat sota la direcció del filòleg Pompeu Fabra.

És entesa com la principal corporació científica de Catalunya i té com a funció primordial la investigació científica de tots els elements de la cultura catalana.

Secció Historicoarqueològica

Té com a objectiu protegir els principals arxius i biblioteques ja tinguin un interès històric o literari.

A través del Servei d’Investigacions s’han excavat i estudiat, entre d’altres, coves, necròpolis, pintures rupestres, restes romanes, poblats prehistòrics o ibèrics. Tot això a diferents indrets del país, com Capellades, Centelles, Puig Castellar, Olèrdola, Ribes, Rubí, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Sant Martí Sarroca, Tarragona, Terrassa i Vilassar.

Secció Filològica

La seva principal funció és estudiar científicament el català. També busca inventariar el seu lèxic, dur a terme el diccionari i fomentar-ne l’ús, tant a dins com a fora del nostre territori.

Secció de ciències

Treballa per fer ciència en català, amb un doble objectiu: el cultural i el patriòtic.

L’any 1912 crea la Societat de Biologia, amb el propòsit d’estudiar la ciència dels éssers ja sigui en l’estat normal com patològic.

D’altra banda, la Societat Catalana de Filosofia té com a principal funcióestudiar les ciències filosòfiques en tots els seus àmbits i, d’aquesta forma, ajudar a impulsar la investigació històrica del pensament nacional.

p_iec1

Institut d’Estudis Catalans – secció històrico arqueològica

Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Junta de Museus de Barcelona

La Junta de Museus de Barcelona té els seus orígens l’any 1907 quan la Diputació de Barcelona i l’ajuntament de la capital catalana acorden unir els seus respectius museus i constituir, d’aquesta manera, la Junta Autònoma de Museus, substituint l’antiga junta creada específicament per la ciutat de Barcelona. Vuit anys més tard s’inaugura el ‘Museu d’Arts, antigues i modernes’, a l’edifici que fou l’Arsenal de la Ciutadella.

Museu del Palau Reial del Parc
En aquest museu hi ha exposicions d’escultura comparada, pintura i escultura romàniques, escultura i pintura gòtica; i, pintura i escultura dels s. XVI al XVIII. També hi ha una secció arqueològica i una d’art decoratiu.

Biblioteca d’Art i Arqueologia
Té com a finalitat oferir els mitjans adequats d’estudi al personal tècnic adscrit al servei, per a la classificació dels exemplars.

p_museus1

Primer Pis del Museu del Palau Reial del Parc

p_museus2

Museu de la Ciutadella – Sala de Pintura Gòtica

Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Servei de Conservació i Catalogació de Monuments

Inicia les seves taques el febrer de 1915, arran de la necessitat de dur a terme accions en relació a l’estudi i catalogació de monuments. Els principals treballs executats en l’àmbit de protecció de monuments, són:

  • Protecció d’un forn romà de ceràmica (Sant Martí Sarroca)
  • Castell de la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)
  • Creu de Terme a Llinàs
  • Torre de Santa Caterina, Torroella de Montgrí
  • Portal de la Torre, Centelles
  • Forn ibèric de ceràmica a Fontscaldes
  • Hospital de Santa Maria, Lleida
  • Monestir de Pedrables
  • Església de Sant Esteve de Cervelló
  • Monestir de Santes Creus
  • Església de Terrassa
  • Vallbona de les Monges
  • Urbanisme a Girona
  • Església romànica de Sant Pere d’Àger
monuments1

Arc de Centelles, després de la restauració

monuments2

Cimbori del monestir de Vallbona de les monges durant les obres

monuments3

Obres de consolidació de l’església de Terrassa

Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Servei de Mapes

El servei del Mapa Geogràfic treballa per confeccionar un mapa geogràfic de la Catalunya dels anys 20, a escala 1:100.000. Com a contraprestació, el servei del mapa agronòmic és l’únic que pot fonamentar una orientació polític-comercial de l’agricultura de Catalunya.

treballs cartogràfics de composició i de publicació_290x270

Treballs cartogràfics de composició i de publicació

Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Institut del Teatre

Creat l’any 1913 sota el nom de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD), en el marc del Conservatori del Liceu i, considerat com una de les primeres obres d’institucionalització cultural d’Enric Prat de la Riba, com a president de la Diputació de Barcelona. Té com a objectiu articular una plataforma que contempli la formació, la recerca, la creació i la divulgació, en les arts escèniques.

Al 1915, l’Escola es converteix en un organisme autònom, a través d’un Patronat creat per la Diputació. Dos anys més tard, l’Ajuntament de Barcelona també s’incorpora al Patronat. És durant aquest mateix 1917 quan l’ECAD treu al carrer la publicació “La Gaseta Catalana d’Art Dramàtic”.

L’any 1920, la Mancomunitat de Catalunya entra al Patronat de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic ocupant el lloc de la Diputació de Barcelona.

Al 1923 es dóna un revulsiu a l’Escola amb la incorporació del Museu del Teatre, la Dansa i la Música de l’Ajuntament de Barcelona, i l’inici dels estudis d’Escenografia i de la publicació de la Biblioteca Teatral.

Un cop dissolta la Mancomunitat, l’any 1927 l’ECAD canvia de nom i es converteix en l’Institut del Teatre.

escola catalana d'art dramàtic - una escena d' ''el malalt imaginari'' al Palau de Belles Arts

Una escena d’El malalt imaginari al Palau de Belles Arts

Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.

Servei Meteorològic de Catalunya

Creat el 31 de març de 1921 pel Consell Permanent de la Mancomunitat, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) neix sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans i és la Mancomunitat qui n’assumeix les despeses de funcionament i instal•lació.

La seu del SMC està ubicada al pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Recull i tracta la informació facilitada pels observadors, per l’Estat espanyol i pels organismes internacionals. Com a objectius fundacionals té l’estudi meteorològic climàtic del país i mantenir una vinculació amb l’Organització Meteorològica Mundial per seguir les directrius internacionals.

Des del 1922 elabora una previsió diària del temps que es transmet a través dels edificis públics i de les centrals comarcals que la Mancomunitat té arreu del territori. D’altra banda, i durant els seus anys d’existència, dóna un impuls necessari a la meteorologia a Catalunya, gràcies al qual aquest servei adquireix un important prestigi internacional.

SMC

Estació de sondejos: dues persones treballant en una terrassa a l’aire lliure amb uns aparells de meteorologia

Fotografia d’autor desconegut

Oficina d’Estudis Jurídics

Projectada per Enric Prat de la Riba i constituïda el mes de juliol de 1918. No s’estableix, però, fins que Puig i Cadafalch esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya.

Té per encàrrec codificar les regles de dret que formen part del règim jurídic català. També és l’òrgan de consulta del president i del Consell de la Mancomunitat, i l’encarregat d’emetre tot un seguit de dictàmens jurídics. Arran del cop d’estat de Primo de Rivera, aquesta institució s’extingeix el juliol de 1924, sis anys després de l’inici de la seva activitat.