Hisenda

Com a resposta a una de les grans deficiències de l’Estat, la Mancomunitat de Catalunya duu a terme una important tasca en les polítiques socials.

Una acció limitada pels recursos econòmics

La important acció de la Mancomunitat es veu limitada als recursos econòmics que disposa. Al principi es nodreix de les aportacions voluntàries de les quatre diputacions mancomunades. En els anys posteriors, els ingressos provenen de les competències inicials de les diputacions i de les dues emissions d’obligacions impulsades per la Mancomunitat

Pressupostos de la Mancomunitat

El primer pressupost de la Mancomunitat, confeccionat per atendre les primeres despeses d’organització, l’aprova l’Assemblea el 7 d’abril de 1914 i els ingressos es nodreixen amb els donatius voluntaris acordats per les diputacions mancomunades. Els pressupostos del 1915, 1916 i 1917 es confeccionen utilitzant els recursos autoritzats pel Reial Decret de 18 de desembre de 1913.

En el pressupost d’ingressos es detallen els recursos de la Mancomunitat classificats en ingressos ordinaris i ingressos extraordinaris. Els primers són els autoritzats pel ja citat Reial Decret i, els altres, el producte de les emissions dels dos emprèstits.

En els pressupostos de despeses es consignen detalladament, amb la deguda separació, els crèdits necessaris per a atendre les despeses de caràcter ordinari i les de caràcter extraordinari.

La construcció de carreteres, camins i ponts, l’adquisició de xarxes telefòniques i la instal.lació de noves línies, les obres hidràuliques; la construcció i instal.lació d’escoles i biblioteques; la creació de noves institucions, i tot el que representi crear riquesa col.lectiva són considerades com despeses de caràcter extraordinari.

En canvi, les despeses de Govern i administració, les de sosteniment dels serveis delegats de les diputacions, les de conservació i sosteniment de les institucions creades per la Mancomunitat, i els dels interessos de les obligacions en circulació estan classificades com a despeses ordinàries, com totes les altres de caràcter permanent.

Emprèstits de la Mancomunitat

L’Assemblea de la Mancomunitat acorda dos emprèstits: un, el 26 de novembre de 1914 i, l’altre, el 17 de gener de 1920.

    • Emprèstit del 1914: 15.000.000 pessetes i 30.000 obligacions
      La primera emissió té lloc el 15 de maig de 1915, destinant-se a la subscripció 6.614 obligacions. La segona emissió s’efectua el 4 de juny de 1917, oferint la subscripció de 8.429 obligacions. La tercera emissió és del 25 d’abril de 1.918 amb 7645 obligacions ofertes. I, la quarta emissió, de 24 de maig de 1.923, amb 7312 obligacions.
    • Emprèstit del 1920: 60.000.000 pessetes amb 120.000 obligacions
      Primera emissió 17 de maig de 1920 amb 20.000 obligacions. Durant els anys 1921-22 i 1922-23 l’emissió es realitza per col.locació directa al mercat, col.locant-ne directament l’any 1921-22, 19,508 títols; i, durant el 1922-23, 22.064 títols.

Crèdit agrari

En sessió celebrada el 2 de setembre de 1921, l’Assemblea de la Mancomunitat aprova uns acords bàsics entre els quals hi ha el projecte d’un servei de crèdit agrari. Està destinat a la redempció i parcel.lació de terres de conreu o conreables per als obrers del camp i la construcció de cases barates, objecte dels acords bàsics de l’esmentada Assemblea.

Caixa de crèdit comunal

    • Organització i funcionament
      Partint de la base que tot municipi que vulgui progressar necessita crèdit i, que els ajuntament estan exclosos del seu ús a causa de la poca importància de les sumes que cada corporació necessita, la Mancomunitat crea la Caixa de Crèdit Comunal, i n’aprova el projecte el mes de maig de 1914. Sotmesos al Govern, els Estatuts de la Caixa són aprovats per Reial Ordre de 20 de setembre de 1914.La Caixa de Crèdit Comunal és una institució autònoma que depèn de la Mancomunitat. El seu funcionament el regulen els seus comitès Directiu i Administratiu, formats per diputats provincials, homes de negocis, financers i tècnics competents. La seva presidència correspon al president de la Mancomunitat.

      La finalitat de la Caixa de Crèdit Comunal al ser creada és facilitar mitjans econòmics destinats als ajuntaments de Catalunya; però es fa una excepció a favor dels sindicats agrícoles, base de la prosperitat agrícola catalana, i a qui l’escassa educació creditícia del nostre país té abandonats.

      La Caixa de Crèdit no representa cap gravamen per a la Mancomunitat. Funciona de tal forma que el petit benefici que pugui obtenir està destinat a atendre les despeses i formar un fons de reserva per futures contingències. La Caixa té organitzades les oficines i funciona sota les ordres d’un director en els locals del Palau de la Generalitat.

    • Condicions dels préstecs als ajuntaments de Catalunya
      Han de ser solvents i estar ben administrats. No es poden trobar al descobert ni amb l’Estat ni amb la Diputació respectiva ni amb la Mancomunitat, sempre i quan el préstec es destini a serveis de caràcter municipal.
    • Condicions dels préstecs als sindicats agrícoles
      La Caixa contractarà amb els sindicats o cooperatives agrícoles préstecs per una quantitat total d’un milió de pessetes, tenint en compte que l’import màxim del préstec no pot excedir del 50 per 100 del valor dels immobles o de les màquines i grans aparells del sindicat que s’afectin a les responsabilitats de l’emprèstit.
Deute Mancomunitat_290

Deute de la Mancomunitat

AGDB