Una visió integral de l’atenció a les persones

Mentre a Espanya encara existeixen malalties ja eradicades en altres països europeus, la Mancomunitat de Catalunya aposta fortament per combatre-les. És per aquest motiu que duu una tasca d’assesorament de malalties com la tuberculosi o el paludisme, en divulga els medis d’evitar la propagació i dóna instruccions sobre com s’ha de cuidar els malalts.

Salut mental

La Mancomunitat de Catalunya assumeix les funcions dels serveis de dements per part de les províncies a partir de l’1 de gener de 1915, arran d’un acord pres per l’Assemblea vuit mesos abans.

A diferència de les divisions territorials que hi ha a l’hora de fer front a les despeses que ocasionen els dements, el fet de ser catalans és l’únic condicionant fixat per la Mancomunitat per fer-se càrrec d’aquestes despeses en el manicomi que els correspon.

El Manicomi de Salt comença a funcionar l’any 1904, tot i que només hi acull homes, ja que les dones són ateses a l’Hospital de Santa Caterina i a Sant Boi de Llobregat. D’altra banda, el Patronat de dements curats, adscrit al Manicomi de Salt, exerceix tutela sobre els malalts curats o suficientment aliviats.

Hospitals

Per acord de traspàs de l’any 1920, passen a ser titularitat de la Mancomunitat de Catalunya tots els altres serveis de Beneficència que exercien abans les diputacions catalanes. Depenen de la Mancomunitat, doncs, les cases de Caritat, Maternintat i Expòsits de Barcelona; la Casa de Maternitat i Hospital i Casa de Misericòrdia de Girona; la Casa de Maternitat, l’Hospital i la Casa de Misericòrdia de Lleida; i, la Casa de Beneficència, que és alhora Casa de Maternitat i Misericòrdia a Tarragona.

Barcelona

  • Casa de Caritat
    Instal·lada el 30 de novembre de 1803, fins a l’any 1850 hi són admesos tots els pobres, però a partir d’aquesta data, els pobres de fora la província es deriven als seus pobles. La Casa de Caritat té els seus serveis en diversos edificis situats a Barcelona. L’any 1923, el servei facultatiu està desenvolupat per vuit metges i un farmacèutic, té establertes vàries infermeries i sales d’operacions.
    S’exerceixen a la casa central diversos oficis i indústries, com fleca amb màquina de pastar, pastes per a sopa, sastreria, espardenyeria, sabateria i costura. Des de 1838 té al seu càrrec el servei de conducció de cadàvers de la part antiga de Barcelona i posteriorment es fa extensiu a tots els pobles agregats a la ciutat.
  • Casa de Maternitat
    La primera Junta de Govern d’aquest Asil es constitueix el mes d’octubre de l’any 1853. Des del primer moment s’habilita estatge per a traslladar-li els expòsits acollits fins llavors a l’Hospital de la Santa Creu, on per insuficiència de recursos no hi podien continuar.
    La Mancomunitat de Catalunya també gestiona:
    Colònia escolar de la Casa de Caritat (Can Tarrida)
    Pavellons d’epilèptics (Torre dels Frares)
    Sanatori per a nens tuberculosos de la primera infància i adolescència (Torre dels Frares)
    Institució Maternal Catalana (Les Corts)
    Instal·lació per a l’airejament i soleació dels asilats (Casa de Maternitat i Expòsits)

Girona

  • Hospital de Santa Caterina
    Construït l’any 1666 en substitució de l’anomenat Hospital Nou de Santa Caterina, fundat l’any 1211 i enderrocat el 1653. L’actual edifici també inclou la secció dels Retirs d’Embarassades de la Casa de Maternitat i una Secció de Dements. Té per objecte l’assistència dels malalts, sigui quina sigui la seva malaltia. Entre 1921 i 1922 l’hospital és objecte de reformes.
  • Casa de Maternitat
    Té instal·lada la Secció del Retir a l’Hospital de Santa Caterina i, les d’Alletament i Pàrvuls a l’edifici anomenat Hospici. És una fundació establerta l’any 1776 i està dividida en tres seccions: Retir d’Embarassades, Alletament i Pàrvuls.
  • Casa de Misericòrdia
    Hi són acollits els pobres, les famílies dels quals no poden atendre a la seva subsidència, educació i ensenyament des de set a divuit anys; els pobres incapaços d’un treball suficient per a guanyar la subsistència, des de divuit a seixanta anys; els vells i valetudinaris majors de seixanta anys i impedits per al treball; els cecs i sords-muts i els asilats procedents de la Casa de Maternitat.

Lleida

  • Casa Maternitat
    Té el seu origen en l’antic “Hospital d’infants i òrfens”, la fundació del qual s’atribueix a Sant Vicenç Ferrer a principis del segle XV. Més tard s’instal·la a una casa del carrer del Carme, construïda l’any 1787, amb els béns de la testamentaria de Pòrtolas. Està ubicada en un edifici grandiós bastit per la Diputació de Lleida, a la rambla d’Aragó.
  • Casa de la Misericòrdia
    Fundada l’any 1836. Edifici gran i higiènic del que es fa càrrec la Diputació de Lleida l’any 1849. Té una església, una horta, sales i patis. Els nois i les noies reben la seva corresponent instrucció en les escoles de primera ensenyança, música i dibuix.
    En fer-se càrrec la Mancomunitat de Catalunya dels establiments de beneficència, s’intensifica l’ensenyament, prodigant tant com és possible el personal i material. El 3 de novembre de 1921 s’hi inicia l’ensenyament de sord-muts
  • Hospital
    L’Hospital de Santa Maria de Lleida és, indiscutiblement, l’obra d’arquitectura civil antiga més completa i notable que existeix a la ciutat. És de mitjans del segle XV o primers de XVI. L’edifici va ser construït per refondre diversos hospitals que hi havia a Lleida a mitjans del segle XV.

Tarragona

  • Establiment de Beneficència de la Mancomunitat
    Les seves funcions són les de recollir els expòsits nascuts al departament de la Casa de Maternitat i els portats de fora. Acull també els orfes nascuts a la província, i també els infants que, per casos especials de pobresa dels pares, aquests no els poden mantenir.
    Arran del traspàs a la Mancomunitat, es procura que els nois que tenen una especial vocació per un determinat treball, passin a la Casa de Caritat de Barcelona.
  • Casa de la Misericòrdia
    Hi són compresos els nois i noies orfes de pare o mare, que ho sol·licitin i que no siguin majors de 10 anys. En casos excepcionals també s’admeten els nois i noies no més grans d’aquesta edat que, tenint pare i mare, aquests són pobres de solemnitat o el pare té impossibilitat física pel treball.

Servei de Sanitat

Amb el traspàs de serveis de Sanitat a la Mancomunitat, es crea una Comissió de Sanitat formada per diputats i representants de les institucions mèdiques cabdals, encapçalada pel president de la Mancomunitat, que ordena les futures tasques del Servei de Sanitat, assistint-les amb el seu consell i vigilància.

El 28 de juliol de 1921 es publica una Reial ordre creant o disposant la formació de patronats per al funcionament de les Brigades Sanitàries provincials. La Mancomunitat, a demanda de tots els municipis de Catalunya, sol·licita que se’ls eximeixi d’aquest càrrec tenint en compte que ja es trobava en camí de satisfer del tot les ànsies sanitàries. Per Reial ordre de 19 de gener de 1922 es concedeix la petició.

Es tracta de material mòbil i està repartit en quatre nuclis: Lleida, Barcelona, Reus i Figueres.

p_beneficencia1

Casa de la Misericòrdia de Girona – dormitori de noies

p_beneficencia2

Casa de la Misericòrdia de Lleida – un dormitori

p_beneficencia3

Casa de la caritat – pavelló d’hepilètiques (Horta)

p_beneficencia4

Casa de la maternitat – Institució Maternal Catalana (Les Corts).

p_beneficencia5

Dispensarti antipalúdic a El Prat de Llobregat – un laboratori.

p_beneficencia6

Manicomi de Salt.

p_beneficencia7

Brigades sanitàries – potabilitzadores

p_beneficencia8

Brigades sanitàries – automòbils pel transport de malalts i de material sanitari.

Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.