Un territori ben comunicat
Les comunicacions públiques tenen una rellevant importància. Són el vertader vehicle de la civilització. La Mancomunitat construeix 1.700 km de carreteres. També fa arribar el telèfon a 500 pobles de Catalunya, gràcies a l’extensió de 5.500 km de línies. Tot i les dificultats, la Mancomunitat engega projectes en l’àmbit dels ferrocarrils i d’obres hidràuliques.
Cent anys després, la Diputació de Barcelona se sent hereva de l’acció d’obra pública realitzada per la Mancomunitat gestionant i conservant 1.600 km de carreteres, camins i ponts.
Pont dels Bruchs
Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.
Conservació de carreteres, camins i ponts
L’1 de gener de 1915 es constitueix la Secció tècnica d’obres públiques i la Mancomunitat encarrega únicament de la conservació de les vies que depenien de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona. No és fins l’1 de gener de 1916 quan la Mancomunitat assumeix la titularitat de les vies de la província de Barcelona. Per aquest motiu, és a partir de llavors quan la Mancomunitat de Catalunya pot començar a desenvolupar en plenitud les seves funcions en l’àmbit d’obres públiques.
D’entre les accions fetes, destaquen la instal·lació de fites quilomètriques i hectomètriques a la carreteres i camins procedents de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona; la instal.lació de pals indicadors, ja sigui per expressar-ne els noms de les poblacions a l’entrada i sortida o per assenyalar-ne les bifurcacions i orígens de camins. Aquests últims indicadors també serveixen per avisar de la proximitat de llocs el pas pels quals requereix estar a l’aguait per tal d’evitar accidents, com són passos a nivell amb ferrocarril i altres carreteres, badens perillosos i revolts pronunciats o zigues-zagues.
Anualment i en la època oportuna, es verifiquen les plantacions d’arbres a les carreteres i camins. Periòdicament l’arbrat s’esporga o es poda, recollint-ne el fruit i subhastant-lo públicament.
Arranjament i millora de camins carreters i municipals
Un cop traspassats tots els serveis l’any 1920, exceptuant els que per llei han de correspondre a altres corporacions, anualment es fa una tria de camins que cal arranjar prèvia la celebració de concursos entre els municipis i les entitats interessades.
Camins de Bast
En alguns indrets de l’alta muntanya existeixen antics camins denominats de bast, que per les circumstàncies especials del lloc i terrenys que travessen, tenen com a missió primordial fer accessible la contemplació paisatgística. L’Assemblea de la Mancomunitat, en la seva vuitena reunió, aprova la llista d’alguns d’aquests camins per a reconstruir, que en total sumen uns 540 quilòmetres i tenen un marcat caràcter de turisme muntanyenc.
Construcció de carreteres, camins i ponts
Tot just constituïda la Mancomunitat, el Consell Permanent delibera sobre la conveniència i oportunitat de concórrer al segon concurs de subvencions per a la construcció de camins veïnals i ponts econòmics que acabava de convocar l’Estat.
A 21 de novembre de 1914, l’Estat subscriu un conveni atorgant a la Mancomunitat el dret de construir un cert nombre de camins veïnals i ponts a tot Catalunya, en el marc de la subvenció que l’Estat concedeix per a les quatre províncies i a tenor del plec de condicions estipulat entre les dues parts.
Apisonadora de gasolina de 16 tones
Camí de Folgaroles a Vilanova de Sau – vista de la caseta de peons caminers a la sortida del túnel
Pont dels Bruchs
Carro bóta carregant directament de la construcció del dipòsit
Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.
Telèfons
L’any 1914, només 38 dels 1.087 municipis de Catalunya tenen telèfon, els més grans. En aquell moment, la iniciativa privada considera que no és rendible cobrir tot el territori català.
Al llarg de tot el seu període, la Mancomunitat de Catalunya vol dotar 372 pobles del país de, com a mínim, una centraleta. Això ho aconsegueix construint 5.950 km de línies. La primera central automàtica s’instal.la a Balaguer l’any 1924.
Central de la ciutat de Figueres
Central telefònica de Piera
Central de Sant Feliu de Llobregat
Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.
Obres hidràuliques
Foment d’obres hidràuliques per a l’establiment i millora de regadius
Un cop constituïda, la Mancomunitat de Catalunya s’ocupa dels mitjans que puguin posar-se en pràctica per al foment de les obres hidràuliques, amb la doble finalitat d’augmentar l’àrea regable de Catalunya i de donar impuls a les iniciatives individuals per al millor aprofitament de l’aigua en benefici de l’agricultura.
EL 14 d’octubre de 1915, el Consell convoca un primer concurs d’auxili destinat al foment d’obres hidràuliques, estipulant que els propietaris, juntes i sindicats de regants que es proposin crear nous regadius o augmentar els existents, s’han de dirigir al Consell de la Mancomunitat demanant el seu suport.
Abastiment d’aigües potables per a poblacions de menys de quatre mil habitants
El 26 de febrer de 1921 l’Assemblea de la Mancomunitat acorda donar facultat al Consell Permanent per obrir concursos per la formació dels projectes d’abastiment d’aigües potables en el nombre i sota les condicions que cregui oportunes, destinats als municipis de menys de 4.000 habitants. Aquest acord es duu a terme quan, a 21 d’abril del mateix any, el Consell Permanent convoca un primer concurs entre els municipis de Catalunya que compleixen aquestes condicions.
Obres de sanejament d’aiguamolls i estanys
La Mancomunitat també s’ocupa de la qüestió relativa al sanejament de diverses comarques de Catalunya, no només des del punt de vista sanitari, sinó també per l’augment de riquesa que representaria el cultiu o aprofitament d’extenses zones actualment improductives o conreades en condicions defectuoses i, fins i tot, perilloses.
Perforacions artesianes
El Consell Permanent, en la reunió celebrada el 22 de juny de 1915, acorda encomanar al professor de geologia de l’Escola d’Agricultura, Dr. Faura, l’estudi de les comarques catalanes que puguin estar amb probabilitats d’èxit, en condicions per a l’establiment de pous artesians, així com també de l’estudi de diversos sistemes aplicables.
Tren de sondeig per a la construcció del pou artesià de Castelló d’Empúries
Fotografia extreta del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.
Concurs sobre ferrocarrils secundaris
A juny de 1919, només una part de Catalunya té carreteres. La necessitat, cada dia més urgent, de passar del transport de carros (que no té a l’abast que la producció del país demana) al transport per via fèrria ha impulsat al Consell de la Mancomunitat a estudiar la manera d’establir una xarxa ferroviària orgànica que cobreixi el territori de Catalunya.
El Consell de la Mancomunitat, en compliment dels acords de l’Assemblea, obre un concurs per estimar l’ordre de preferència que ha de seguir-se en els tràmits d’aprovació de projectes i subsegüents subhastes de construcció, entre les poblacions, particulars, bancs o empreses interessades en la construcció dels ferrocarrils secundaris catalans.
El Consell Permanent considera acceptables les raons en què es fomenta la proposta que fossin declarats preferents, per obtenir la cooperació i ajuda de la Mancomunitat, els ferrocarrils de Reus a Montroig, de Tarragona a Pons, de Lleida a Fraga i de Tàrrega a Balaguer.
És per aquest motiu que el 17 de juny de 1920 s’aprova l’avantprojecte format per la Secció Tècnica del ferrocarril Reus-Montroig.
Ferrocarril Reus-Montroig
Ferrocarril Tàrrega-Balaguer amb ramal a Linyola
Fotografies extretes del llibre “L’obra realitzada: anys 1914-1923 / Mancomunitat de Catalunya”.
Autor: Mancomunitat de Catalunya.
Any de publicació: 1923.