«Catalunya comença a construir-se als pobles i les ciutats»
Escrit el 30/03/2015 a les 21:13
El president de la Diputació de Barcelona fa el balanç de mandat
Foto: Judit Contreras / Diputació de Barcelona
Seguint les mateixes passes del dia que va prendre possessió com a president de la Diputació de Barcelona, aquest dilluns al vespre, Salvador Esteve, ha recordat la gesta de Prat de la Riba i els seus homes. I ho ha fet durant el balanç de mandat que ha ofert davant de polítics, directius i treballadors de la institució que presideix.
Un mandat guiat pel principi que «Catalunya comença a construir-se als pobles i les ciutats» i pel convenciment d’haver «contribuït a garantir uns serveis de proximitat de qualitat per a tothom», emmirallant-se en el mestratge de Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya.
Esteve també ha recordat que «al llarg de la nostra història, hem mantingut i continuat diversos serveis creats en aquella etapa, com per exemple les biblioteques populars, convertides ara en Xarxa de Biblioteques Municipals».
Durant el seu discurs, el president de la Diputació ha assenyalat que «les diputacions catalanes, reeditant l’esperit unitari de fa cent anys, hem tingut una sola veu a l’hora de posar-nos al costat del govern de Catalunya en el procés de transició nacional»; alhora que s’ha treballat «per impulsar la hisenda pròpia catalana, una de les estructures d’Estat fonamentals en aquest procés».
És per això que ha destacat que «ara, com en l’etapa de la Mancomunitat, les diputacions, altaveus del món local, han contribuït a fer visible el paper dels ajuntaments en la construcció del país».
Sent fidel a la seva voluntat de ressaltar l’obra de la Mancomunitat, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha recordat el discurs solemne de presa de possessió de Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat, el 6 d’abril de 1914, destacant que «quan un ideal no és una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, un entusiasme popular, cregueu, senyors diputats, que per alta que sigui la idealitat, la realitat és ja ben a la vora».