Salvador Esteve destaca a Batllori per la seva fidelitat a la identitat catalana
Escrit el 20/05/2014 a les 8:27
El president de la Diputació de Barcelona també va remarcar que Batllori va combinar la fidelitat a la identitat catalana amb vocació universalista com la que tenien els homes i les dones de la Mancomunitat
La projecció del documental va tenir lloc dilluns a la tarda.
Foto: Mònica Fulquet / Diputació de Barcelona
Coincidint amb el 10è aniversari de la seva mort, la universitat que va acollir durant gairebé 30 anys els seus ensenyaments, ha homenatjat la figura del pare Miquel Batllori. A l’acte s’ha sumat la Diputació de Barcelona, que ha posat a l’abast de la comunitat universitària la versió italiana del documental “Miquel Batllori, l’agudesa d’un savi” i que es va projectar ahir a la tarda en presència del president de la Diputació, Salvador Esteve, el cardenal Josef Becker, i autoritats de la Pontifícia Universitat Gregoriana.
En aquest homenatge, que coincideix en el temps amb la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, Salvador Esteve, va aprofitar per establir un paral•lelisme entre l’esperit d’aquella institució d’autogovern i l’obra de Batllori: «Parlar de Mancomunitat és referir-se a una acció de govern basada en els valors de la modernització del servei públic, de l’extensió de la formació a tots els nivells, de la cultura com a factor d’enriquiment personal i col•lectiu, de la competència i del rigor científic en el desenvolupament de la societat. Uns valors que encaixen amb el tarannà del pare Batllori, humanista integral, il•lustrat, defensor de la llibertat de pensament, bondadós i intel•ligent, compromès amb el saber i amb el progrés cultural i social». El president va afegir que «com els homes i dones de la Mancomunitat, el pare Batllori va saber combinar la fidelitat a la seva identitat catalana amb una vocació universalista, dues qualitats que no solament no s’exclouen sinó que són complementàries».
Salvador Esteve també va tenir paraules d’agraïment cap a la Companyia de Jesús i la Universitat Gregoriana de Roma, i molt especialment cap a un altre català arrelat a Roma, el pare Josep Maria Benítez, professor emèrit de la Facultat d’Història i Béns Culturals de l’Església i artífex de l’homenatge. Benítez es va referir igualment a la doble celebració del centenari de la Mancomunitat i del naixement del pare Batllori, i va posar un èmfasi especial en «la idea, nova i bella, de la llibertat, ensenyada per ell, que preval per damunt del càlcul egoista i de la dificultat», sentiments que, segons Benítez, sorgeixen com a contraposició al sentiment d’impotència que provoca, per exemple, la violació dels drets humans a diversos punts del món.
El Pare Miquel Batllori, nascut a Barcelona, va dedicar la seva vida a l’estudi de la història de Catalunya i a la seva difusió, al mateix temps que a la docència. Amb una forta vinculació a les nostres comarques, el pare Batllori va anar forjant una vastíssima obra historiogràfica que li va valer el reconeixement unànime de la comunitat acadèmica. Un reconeixement plasmat en la distinció de doctor honoris causa que li van atorgar les 14 universitats de l’àmbit lingüístic català.
El conjunt de la seva obra completa ha permès presentar aspectes fonamentals de les aportacions de la cultura catalana a la construcció de la cultura europea que ens és comuna. Les seves investigacions sobre Ramon Llull, un dels tres grans creadors en llengua llatina i vernacla del pensament modern, o la incidència del pensament d’Arnau de Vilanova, segueixen l’esperit que va nodrir les accions de la Mancomunitat: conèixer i explicar la importància de vuit segles de cultura catalana a Europa.
El documental “Miquel Batllori, l’agudesa d’un savi”, dirigit per Francesc Llobet amb guió del poeta Valentí Gómez, es va estrenar en el marc dels actes de cloenda de l’any Batllori, en commemoració del centenari del seu naixement. La Diputació de Barcelona ha finançat la traducció a l’italià d’una producció, que a banda de Llull i Arnau de Vilanova recull personatges com Vidal i Barraquer o Vicens Vives, i temàtiques com l’alquímia o la necessitat de reformar l’església. També repassa una de les grans passions de Batllori: la nissaga dels Borja, que van convertir el català en la llengua de la cort papal.