>    >  L’Univers Patxot s’uneix al Centenari

L’Univers Patxot s’uneix al Centenari

Escrit el 29/01/2014 a les 11:05

Els actes de l’Univers Patxot s’uneixen a la commemoració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya

CAT_0381_editado-1
Commemoració del 50è aniversari de la mort de Rafael Patxot

Els actes de l’Univers Patxot s’uneixen a la commemoració del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya. Cinquanta anys després de la seva mort, ahir dimarts es va presentar tot un seguit d’actes que posaran en relleu la figura del meteoròleg i mecenes Rafael Patxot.

Entre tots els actes programats al llarg d’aquesta commemoració, destaquen dues jornades que recordaran l’obra de Patxot ara fa cent anys. La primera serà el dissabte 22 de març en el marc dels actes del Dia Meteorològic Mundial, i tindrà l’objectiu de recordar l’evolució de la predicció meteorològica d’abast públic iniciada de forma sistemàtica per la Mancomunitat.

D’altra banda, el dijous 8 de maig, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Girona organitzaran una jornada de debat sobre el mecenatge, per repassar l’evolució que hi ha hagut en aquest aspecte des de la tasca impulsada per Rafael Patxot fins a l’actualitat.

«La petja de Patxot és profunda, encara que poc coneguda»

Així és com Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, va definir l’obra feta per Rafael Patxot. Per Esteve, «Rafael Patxot representa el prototip del ciutadà que, a principis del segle XX, impulsa i participa en el projecte col·lectiu d’una Catalunya moderna i avançada, que els que treballem a la Diputació de Barcelona encarnem en Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya». El president de la Diputació va ser l’encarregat de fer la introducció d’un acte conduït pel diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient, Joan Puigdollers.

Qui també va elevar la figura de Patxot va ser el pare Josep Massot, director de les publicacions de l’Abadia de Montserrat i membre del Consell assessor de la Masia Mariona. Massot va recordar que la pàtria de Patxot era Catalunya i que ell no es deixava doblegar per res ni per ningú. També el va definir com un mecenes atípic, pel fet que «no només feia aportacions econòmiques, sinó que també aportava idees i control personal».