“La Mancomunitat representa un punt d’inflexió en el procés de recuperació de les institucions d’autogovern”
Escrit el 21/02/2014 a les 10:42
Judith Gifreu també destaca l’acció duta a terme des dels municipis per enfortir el país
Destacar la importància de la tasca feta per la Mancomunitat en tan sols una dècada. Aquest va ser l’objectiu de la conferència realitzada per Judith Gifreu dimecres al vespre, a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach.
La professora de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona va detallar que «és innegable que la Mancomunitat es va haver d’enfrontar diverses vegades a la intransigències de l’Estat» i que aquest mai va consentir transferir competències pròpies a la Mancomunitat, fet que va provocar que la Mancomunitat acabés sent «una solució de mínims».
Durant la seva intervenció, també va explicar que la instauració de la Mancomunitat va representar «un punt d’inflexió en el procés de recuperació de les institucions d’autogovern» i que la seva destacada obra es va impulsar des dels municipis amb l’objectiu d’enfortir el país.
Tres òrgans
Tot i que l’estructura organitzativa de la Mancomunitat estava formada pel President, el Consell Permanent i l’Assemblea, Gifreu va explicar que la Mancomunitat no era ni un òrgan legislatiu ni d’autogovern, sinó que era “purament administratiu”.
Per Judith Gifreu, tres també van ser els tipus de competències que tenia la Mancomunitat. Per una banda, hi havia les automàtiques, que eren aquelles que les diputacions no havien implantat o bé tenien un caràcter interprovincial; per l’altra, les transferides per les diputacions un cop ja constituïda la Mancomunitat. En darrera instància, també estava prevista la opció de demanar més competències a l’Estat espanyol.