Artur Mas afirma que l’Estat pot dir no a una llei, però no a la voluntat d’un poble

Fotografies: Judit Contreras / Diputació de Barcelona

Durant l’homentge institucional que les quatre diputacions catalanes i la Generalitat han retut a l’inici, avui fa 100 anys, de l’activitat de govern de la Mancomunitat de Catalunya, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha definit el país actual com a fruit d’una «simbiosi entre Prat de la Riba i Macià», alhora que ha advertit que amb la previsible negativa del Congrés espanyol a la celebració de la consulta, «es pot dir que no a una llei, però no a la voluntat d’un poble» perquè «no és la dèria d’uns pocs, sinó la voluntat de molts».

El president Mas ha recordat durant la seva intervenció que els impulsors de la Mancomunitat «no es conformaven només amb una institució amb poders administratius», tot i que «a Catalunya hem hagut de construir sempre amb instruments limitats».

Després d’enumerar algunes de les consecucions de l’autogovern dels darrers 30 anys, Mas ha declarat que «la hisenda pròpia és la gran estructura d’estat que ens falta, i ens hi hem posat a treballar amb les quatre diputacions i els grans ajuntaments catalans». Així, el president català també ha volgut reivindicar avui el rol del món local, «perquè els ajuntaments han estat sempre presents en els noments decisius del país». I ha finalitzat parafrasejant Prat de la Riba, advertint que «quedar-se quiets és morir».

«Sempre mirant cap al futur, i confiant en la força del nostre poble»

Aquesta ha estat la idea motriu del discurs del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, tant per referir-se a l’obra de govern de la Mancomunitat -de la qual es reclama hereu- com als reptes de futur, que inclouen la «reivindicació necessària del govern local en temps d’involució del principi democràtic i d’autonomia, propiciada per les darreres reformes legislatives de l’Estat espanyol».

Esteve ha basat la seva defensa de l’obra de la Mancomunitat en el «desenvolupament d’un projecte nacional, de caracter integrador i avançat», ja que «l’horitzó que perseguien -i que encara avui podem fer nostre- va passar per millorar les condicions de vida de la societat». El president Esteve ha recordat als assistents i, molt en especial, al president de la Generalitat que «sabrem posar-nos a disposició de les institucions del país per tot allò que convingui».

Les diputacions, hereves i inspirades per la Mancomunitat

A l’acte institucional, també ha pres part el coordinador del Centenari de la Mancomunitat, Xavier Forcadell, que ha lloat la capacitat de Prat de la Riba «per aglutinar complicitats» i «amb un tampó i un segell, però amb molt de talent, saber bastir una obra de govern per al país, conscient de la força local». Forcadell ha recalcat la «mirada moderna» i «l’atenció a les persones» de la institució homenatjada, i ha desitjat que «l’esperit del 1714 i del 1914 ens doni força aquest 2014 per fer el gran salt que tots lliurement decidim».

Els presidents de les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona s’han sumat al reconeixement de les consecucions de la Mancomunitat als seus respectius territoris.

Així, Joan Reñé ha recordat els diputats lleidetans que en van ser membres i accions de govern com la construcció de xarxa viària i la salvaguarda del patrimoni romànic del Pirineu.

El gironí Joan Giraut, per la seva banda, ha posat l’accent en la recuperació de les ruïnes d’Empúries i en la normativització i impuls lingüístic.

Per últim, Josep Poblet ha fet esment de la importància que per a les comarques tarragonines va tenir tant la politica cultural (les primeres biblioteques són les de Valls i Reus) com el suport a l’agricultura.

Tots tres presidents han coincidit en la validesa del llegat de la Mancomunitat i en la seva força inspiradora per als reptes futurs del país.