Simposi internacional per abordar el Noucentisme

El primer Simposi Internacional del Noucentisme reunirà una seixantena d’experts que abordaran l’estudi d’una de les etapes de major projecció cultural de Catalunya des de diferents prismes: el Noucentisme. El Simposi se celebrarà el 28, 29 i 30 de novembre a Barcelona i Sitges, i està organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport i participació d’una desena d’organismes institucionals, culturals i acadèmics.

Revisar, actualitzar i projectar el discurs del Noucentisme en el marc de la història cultural de Catalunya i d’Europa és el repte sota el qual el Simposi ha convocat una seixantena d’estudiosos (procedents d’una dotzena d’universitats de quatre països diferents), que durant tres dies presentaran ponències, comunicacions, publicacions i projectes sobre un dels períodes de major fertilitat cultural del país.

El Simposi està estructurat en sis sessions, que en cada cas inclou una ponència i una posterior taula rodona, amb relator inclòs. Les sis sessions són: 1. El Noucentisme. Nominalisme i ideologia; 2. El pensament cultural europeu durant el Noucentisme; 3. La Institucionalització cultural de Catalunya; 4. Visions del territori. De la Catalunya-ciutat a les Segones Ciutats; 5. Les idees i corrents estètics i la seva concreció en llenguatges artístics. Actituds i coexistències (arts, literatura, música); 6. Pervivències i límits del Noucentisme. El Simposi també acull la lectura de 13 comunicacions, la presentació d’un projecte sobre l’arquitectura i els elements urbans noucentistes i de diferents publicacions temàtiques. La cita admet l’assistència al públic interessat, sota prèvia inscripció al web www.noucentisme.cat.

La convocatòria del Simposi respon a la necessitat històrica de superar la situació actual d’invisibilitat cultural i de manca de projecció d’aquest ampli, creatiu i únic període de la història cultural de Catalunya. Aprofitant el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, l’organització del Simposi constitueix una oportunitat per abordar l’estudi del Noucentisme des de la perspectiva actual i projectar-lo vers el futur a partir d’un sistema de valoracions històriques i estètiques d’acord amb les orientacions actuals d’estudi i de creació de coneixement. La iniciativa neix amb la voluntat que tingui continuïtat en futures edicions. La segona edició està programada a Girona el 2016.

El Simposi es marca quatre propòsits entre els seus plantejaments. Primer de tot, la necessitat de situar el discurs sobre el Noucentisme al segle XXI i de fer-lo visible en el context de la història cultural de Catalunya i d’Europa. També busca la necessitat d’una visió global del Noucentisme més enllà de les individualitats creadores i personatges destacats que s’hi van significar.

En tercer cas, la necessitat de la seva valoració en tant que moviment integral amb referents a la cultura, la societat i els idearis i programes polítics. I, finalment, la necessitat d’establir el correlat cronològic, estètic i relacional del Noucentisme en el marc internacional del primer terç del segle XX.

El programa de la primera edició està dirigit per l’escriptora Vinyet Panyella, directora de Museus de Sitges. Les sis sessions convocades exposen l’estudi de diferents elements concrets i específics del moviment des d’una òptica transversal, que abraça el seu paper com a impulsor i promotor cultural, com a creador d’infraestructures culturals d’estat i com a generador d’un discurs estètic i creatiu definit. Els ponents procedeixen d’una dotzena d’universitats catalanes, americanes, canadenques i italianes, a més de fundacions i altres centres d’estudi.

Creativitat i institucionalització de la cultura

La institucionalització de la cultura és una de les principals fites programàtiques del Noucentisme, per bé que no és l’única. En tant que moviment de reacció enfront dels aspectes més superats del Modernisme i de construcció estètica i cívica del país, el Noucentisme constitueix, a hores d’ara, el període més infravalorat i en bona part ocult de la història cultural de la Catalunya del segle XX. Així com el Modernisme ha estat i és objecte d’una constant valoració per part dels diversos agents culturals, des de les institucions fins els operadors turístics, el Noucentisme queda en segon pla quan no ocultat o silenciat per causa del desconeixement i dels prejudicis. En canvi, correspon al Noucentisme l’etapa més prolífica de creativitat i d’institucionalització cultural més profitosa per al país.