Foto: Xavier Renau/ Diputació de Barcelona

Així és com ha defensat la importància de servei al territori el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant l’acte d’inauguració de la jornada “De la tasca de la Mancomunitat de Catalunya a la gestió actual de la xarxa viària de la Diputació de Barcelona”, que ha tingut lloc aquest dimecres a Castellolí.

Esteve ha afegit que «som on som per la força i la continuïtat d’un poble i d’unes institucions» i ha recordat que «la Mancomunitat va emprendre una ambiciosa acció política en l’àmbit de l’obra i els serveis públics bàsics».

En aquest sentit, el president de la Diputació de Barcelona ha destacat que «les carreteres, com la línia telefònica, que va créixer espectacularment en molt poc temps, vertebraven el territori, comunicaven les persones i els municipis, i afavorien el desenvolupament social i econòmic del país».També ha recalcat que «les vies locals segueixen sent una infraestructura bàsica, que cal mantenir, millorar i actualitzar per adaptar-la a les noves necessitats del territori».

Aquesta jornada, organitzada per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, i emmarcada en els actes del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya, ha tingut com a objectiu repassar el passat, el present i el futur de la xarxa de carreteres locals de la demarcació. També ha relligat l’època actual amb la de la Mancomunitat, ja que la gran majoria de vies d’avui dia van ser pensades fa més de cent anys.

En el marc de la jornada s’ha presentat la metodologia del pla zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació, que és l’instrument que fixa la llei d’aquestes infraestructures per incorporar camins de titularitat municipal a la xarxa ja existent. Finalment, també s’ha parlat de les carreteres en trasnsformació i de com planificar la xarxa local per aconseguir una gestió més eficient.

La jornada s’ha adreçat a polítics, gestors i tècnics dels municipis de les comarques de Barcelona, així com a professionals que participen en l’estudi i gestió del territori en l’àmbit de les comunicacions.

Amb motiu de la celebració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona pretén valorar la trajectòria de llarg recorregut dins la institució com és la gestió de les carreteres locals.

És per aquest motiu que el proper dimecres 21 de gener, al Campus Motor Anoia, tindrà lloc la jornada “De la tasca de la Mancomunitat de Catalunya a la gestió actual de la xarxa viària de la Diputació de Barcelona”, on es tractarà de la continuïtat històrica en la tasca de planificació i de construcció de carreteres i camins i es farà la presentació de la metodologia del Pla zonal de la xarxa local com l’instrument bàsic de la planificació actual.

Seguidament, s’explicaran els objectius que des de la Gerència d’Infraestructures Viàries i Mobilitat s’han elaborat per portar a terme una gestió eficient de la planificació de carreteres i que vol donar resposta a la complexitat de situacions territorials presents.

La Jornada s’adreça a polítics, gestors i tècnics dels municipis de les comarques de Barcelona així com a professionals involucrats en l’estudi i gestió del territori en l’àmbit de les comunicacions locals.

Les inscripcions ja estan obertes i poden fer-se aquí.

Foto: Martí Artalejo / Diputació de Girona

Totes aquelles persones que tinguin interès a conèixer més a fons el llegat de la Mancomunitat (1914-1924) trobaran a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa l’exposició itinerant “La Mancomunitat a les terres de Girona”. La mostra, promoguda pel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació, proporciona una visió renovada de les principals actuacions que va impulsar aquesta institució, com ara el debat territorial, les comunicacions, les obres públiques, l’agricultura, les polítiques de conservació de la natura i dels monuments, l’educació, la cultura i la sanitat. Estarà oberta al públic de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h, de dilluns a divendres, fins al 29 de gener.

L’exposició, que està estructurada en vint àmbits temàtics amb fotografies, documentació, objectes originals de l’època, vídeos i explicacions, vol ser un estímul per reflexionar i comprendre el que va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània. També aspira a oferir una perspectiva humana i social que permeti descobrir els homes i les dones que, de manera directa o indirecta, van ser protagonistes de la institució, com ara Agustí Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó o Josep Irla.

Olot és la tercera ciutat on s’exposa, després d’haver-ho fet a Santa Coloma de Farners i a la Bisbal d’Empordà. Tot seguit, la mostra continuarà el seu itinerari i es traslladarà a Lloret de Mar, on es podrà veure del 4 al 28 de febrer. L’exposició s’emmarca en el conjunt d’accions que la Diputació de Girona duu a terme per commemorar el centenari de la creació de la Mancomunitat. Així mateix, l’ens supramunicipal preveu presentar properament una guia, dins la col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona”, que ampliarà els continguts de la mostra.

Un equip d’especialistes
El contingut de l’exposició ha estat elaborat per Joaquim Maria Puigvert, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona; Narcís Figueras, professor d’estudis catalans de la Universitat Oberta de Catalunya i director del Patronat Eiximenis, i per un equip d’especialistes en el període de la Mancomunitat o en les diverses qüestions que s’hi plantegen, integrat pels historiadors Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, Maximiliano Fuentes, Rosa Maria Gil, Carles Gorini, Andreu Pujol i Enric Pujol.

El disseny gràfic de l’exposició ha estat a càrrec de Xavier Roqueta, creatiu de l’Oficina de Difusió de la Diputació, i la tasca de documentació l’ha desenvolupada la Secretaria Tècnica del Patronat Francesc Eiximenis, en estreta col·laboració amb diversos arxius municipals i comarcals, museus i centres d’estudis de les comarques gironines.

Exposició oberta als estudiants de la comarca
La Diputació ha convidat els centres educatius de la Garrotxa (alumnes d’ESO i de batxillerat) a visitar l’exposició, i ha elaborat un material didàctic específic (que consta d’un qüestionari per a l’estudiant i d’unes instruccions per al professor), en el qual es desenvolupen competències que tenen a veure amb la comunicació, el coneixement i la interacció amb el món físic, la recerca i la gestió de la informació i les habilitats digitals. El material està disponible a la pàgina web de les exposicions itinerants de la Diputació: http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/agenda/doc/Guio_Didactic.pdf. Així mateix, l’exposició s’ha integrat dins els Programes Pedagògics i Divulgatius de la Diputació de Girona: un conjunt d’activitats pedagògiques que tenen com a finalitat aproximar els escolars al patrimoni cultural i natural de les terres de Girona.

Foto: Diputació de Barcelona

Ahir al vespre, el diputat adjunt de Cultura de la Diputació de Barcelona, Carles Combarros, va inaugurar l’exposició “La dècada prodigiosa”, acompanyat del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell. La mostra recorda l’arqueologia catalana com un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya.

Inaugurada dins dels actes del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el principal objectiu d’aquesta exposició és divulgar el paper de la Mancomunitat en el marc de l’arqueologia, descobrint, principalment, quins van ser els orígens de les investigacions arqueològiques. És per aquest motiu que s’ha dut a terme un exhaustiu estudi dels fons dels arxius documentals del Museu d’arqueologia de Catalunya. Això ha permès donar a conèixer l’arxiu fotogràfic, format per més de 50.000 imatges, moltes d’elles del període de la Mancomunitat de Catalunya.

Aquesta exposició temporal, que ha estat fruit de la col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, també es pot visitar a través de l’espai virtual.

Foto: Pau Fabregat / Diputació de Barcelona

Dimarts al vespre, la Diputació de Barcelona i la UGT van celebrar un acte conjunt per commemorar el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya i els 125è aniversari de la creació del sindicat. L’acte va servir, alhora, per inaugurar l’espai expositiu que repassa l’acció duta a terme per part de les dues entitats. Aquesta mostra és d’accés lliure i es pot visitar al vestíbul de l’edifici que la UGT té a la Rambla Santa Mònica, 10.

A l’acte hi va assistir el coordinador general de la Diputació de Barcelona i coordinador dels actes del centenari de la Mancomunitat, Xavier Forcadell, i el secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Camil Ros.

Fotos: Xavier Renau / Diputació de Barcelona

Durant l’acte d’inauguració del congrés universitari “1914-2014: La petja de la Mancomunitat de Catalunya” que se celebra aquest dimarts i dijous a la Universitat Autònoma de Barcelona, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha definit el municipalisme com «un servei públic basat en la proximitat a les persones».

Esteve també ha afirmat que «sempre he cregut que la construcció de la nació catalana comença als municipis» i ha recordat que «Prat de la Riba va entendre en tot moment que la política de construcció nacional passava per la visió territorial, pel que ara en diem municipalisme».

En aquesta línia, el president de la Diputació de Barcelona ha acabat el seu discurs assegurant que «som en un moment d’efervescència política que, en no pocs aspectes, té coincidències amb el viscut al principi del segle XX».

Llegat històric
El fil comú que han tingut els discursos dels presidents de les altres tres diputacions ha estat el de repassar l’obra feta per la Mancomunitat de Catalunya, ressaltar-ne el seu llegat històric i lligar-lo a l’actual situació política del país.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha posat èmfasi en la figura del president Prat de la Riba i ha ressaltat que va ser un dels polítics més admirats de la nostra història.

El gironí Joan Giraut, per la seva banda, ha destacat la figura d’Agustí Riera, president de la Diputació de Girona i vicepresident de la Mancomunitat de Catalunya. Alhora, ha manifestat que, ara que tot està per fer, i tot és possible, la petja de la Mancomunitat ens pot donar pistes de com fer el país que volem.

Per últim, Josep Poblet ha fet esment que l’anàlisi històrica no haurà d’avaluar només els fets, sinó la repercussió que l’obra de la Mancomunitat tindrà en el futur. El president de la Diputació de Tarragona ha aprofitat el seu discurs per fer esment que avui Catalunya és un país amb una societat civil organitzada i travada.

«Una clara ambició política»
L’acte d’inauguració, presentat per la degana de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, Esther Zapater, també ha comptat amb la participació del titular de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, Miquel Roca.

Roca ha recordat que l’ambició de la Mancomunitat no es limitava a una organització administrativa, sinó que també tenia una clara ambició política. També ha afirmat que la vocació d’aquella època era que el ciutadà de Catalunya associés la Mancomunitat amb una acció de transformació social.

Finalment, també ha assegurat que, de la mateixa forma que la celebració d’aquest congrés té un gran sentit d’actualitat, també és de gran actualitat el fet de demostrar que el gran motor de la Mancomunitat va ser el fet local.

Dues jornades
El congrés té lloc aquest dimarts 16 i el dijous 18 de desembre, i les sessions es distribueixen en quatre panells. Aquests integren els àmbits del context històric i social, l’organització i competències de la Mancomunitat, el llegat d’aquesta institució i el seu context internacional.

Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona