Aquest dilluns, el Teatre Romea de Barcelona s’unirà al Centenari de la Mancomunitat de Catalunya. A partir de les vuit del vespre, oferirà una representació teatral dirigida per Carles Canut.

Amb un guió de Miquel Pujadò, l’obra comptarà amb la participació de Jordi Boixaderas, Pep Cortés, Ferran Frauca, Anna Güell, Enric Majò , Joan Pera i Pep Ribas.

L’accés és restringit i només s’hi pot accedir amb invitació, que es pot demanar a mancomunitatcatalunya@diba.cat.

Fotografia: Òscar Giralt / Diputació de Barcelona

Fotografies: Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona

En aquest sentit, el president va afirmar que «el dibuix del país només es pot materialitzar descrivint-lo, coneixent-lo». És per això que va destacar que fa cent anys «calia comunicar pobles i ciutats», alhora que era necessari «obrir camins, posar vies, estendre quilòmetres de fil telefònic» per tal de «posar en marxa un país».

Salvador Esteve va aprofitar la seva intervenció per destacar que la Diputació «que va estar darrere aquella primera empenta dels serveis geogràfic i geològic, assumeix aquesta lliçó i se situa, com ho va fer aleshores, al costat de les institucions nacionals catalanes».

Durant el seu discurs, el president també va posar èmfasi en el fet que «la construcció d’un país requereix una idea de comunitat, de col·lectivitat». Una idea que ha d’aplegar esforços i voluntats però que, a més, «no es pot imposar des de dalt, sinó que és la força que ve de baix, de la terra, de la gent que viu als pobles i les ciutats, la que fa que qualli i que, d’aquesta manera, el país tiri endavant».

Un paper actiu
L’acte d’inauguració també va comptar amb la participació del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, que va remarcar el paper actiu de la Diputació de Barcelona «com a institució al servei territori i per la seva feina de suport al món local».

Vila també va afegir que celebrem el centenari d’un servei que s’emmarca en un moment fundacional per dotar el país d’estructures d’estat; una commemoració que, segons el mateix conseller, «ens ha d’omplir de joia».

El primer en intervenir, però, va ser el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Jaume Miranda, encarregat de presentar l’exposició. L’acte, on també va assistir la vicepresidenta primera de la Diputació, Mireia Solsona, i el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, va acabar amb una visita guiada per la mostra.

L’exposició
L’any 1914, la Diputació de Barcelona, en el marc de la Mancomunitat i amb la supervisió científica de l’IEC, va organitzar un servei geogràfic i un de geològic per a la publicació d’un mapa de Catalunya a escala 1:100.000 en les seves versions geogràfica, geològica i agronòmica. Aquest havia de servir com a eina de treball i com a símbol de país.

Amb la supressió de la Mancomunitat de Puig i Cadafalch, el mapa ja va quedar inacabat i del total de 43 fulls de la sèrie, només se n’havien pogut publicar cinc de la versió geològica i cinc més de la geogràfica. A aquests últims cal afegir-hi els dos publicats per la Comissió liquidadora de la Mancomunitat (1925), el que va impulsar la Generalitat de Catalunya (1935) i els dos darrers que va publicar la Diputació Provincial de Barcelona entre el 1940 i el 1941.

Organitzada per l’ICGC i la Diputació de Barcelona, l’exposició està emmarcada dins del centenari de la Mancomunitat de Catalunya i es pot visitar a la seu de l’ICGC fins al 22 de maig.

Foto: Martí Artalejo / Diputació de Girona

L’exposició itinerant “La Mancomunitat a les terres de Girona”, de la Diputació de Girona, es pot visitar a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Lloret de Mar. La mostra, promoguda pel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació, proporciona una visió renovada de les principals actuacions que va impulsar la Mancomunitat (1914-1924), com ara el debat territorial, les comunicacions, les obres públiques, l’agricultura, les polítiques de conservació de la natura i dels monuments, l’educació, la cultura i la sanitat. La mostra estarà oberta al públic de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 16 a 20.30 h, i els dissabtes, de 10 a 14 h, fins al 28 de febrer.

L’exposició, que està estructurada en vint àmbits temàtics amb fotografies, documentació, objectes originals de l’època, vídeos i explicacions, vol ser un estímul per reflexionar i comprendre el que va suposar la primera experiència d’autogovern de la Catalunya contemporània. També aspira a oferir una perspectiva humana i social que permeti descobrir els homes i les dones que, de manera directa o indirecta, van ser protagonistes de la institució, com ara Agustí Riera, Rafael Masó, Josep Pla, Francesc Cambó o Josep Irla.

Lloret de Mar és la quarta ciutat on s’exposa, després d’haver-ho fet a Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà i Olot. Tot seguit, la mostra continuarà el seu itinerari i es traslladarà a Girona, on es podrà veure del 4 al 31 de març. L’exposició s’emmarca en el conjunt d’accions que la Diputació de Girona duu a terme per commemorar el centenari de la creació de la Mancomunitat. En aquest context, l’ens supramunicipal preveu presentar properament una guia, dins la col•lecció “Quaderns de la Revista de Girona”, que ampliarà els continguts de la mostra.

Un equip d’especialistes
El contingut de l’exposició ha estat elaborat per Joaquim Maria Puigvert, professor d’història contemporània de la Universitat de Girona; Narcís Figueras, professor d’estudis catalans de la Universitat Oberta de Catalunya i director del Patronat Eiximenis, i per un equip d’especialistes en el període de la Mancomunitat o en les diverses qüestions que s’hi plantegen, integrat pels historiadors Jordi Bohigas, Mònica Bosch, Pere Bosch, Xavier Carmaniu, Xavier Castanyer, Jordi Falgàs, Maximiliano Fuentes, Rosa Maria Gil, Carles Gorini, Andreu Pujol i Enric Pujol.
El disseny gràfic de l’exposició ha estat a càrrec de Xavier Roqueta, creatiu de l’Oficina de Difusió de la Diputació, i la tasca de documentació l’ha desenvolupada la Secretaria Tècnica del Patronat Francesc Eiximenis, en estreta col•laboració amb l’Arxiu General de la Diputació de Girona i diversos arxius municipals i comarcals, museus i centres d’estudis de les comarques gironines.

Exposició oberta als estudiants de la comarca
La Diputació ha convidat els centres educatius de la Selva (alumnes d’ESO i de batxillerat) a visitar l’exposició, i ha elaborat un material didàctic específic (que consta d’un qüestionari per a l’estudiant i d’unes instruccions per al professor), en el qual es desenvolupen competències que tenen a veure amb la comunicació, el coneixement i la interacció amb el món físic, la recerca i la gestió de la informació i les habilitats digitals. El material està disponible a la pàgina web de les exposicions itinerants de la Diputació: http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/agenda/doc/Guio_Didactic.pdf. Així mateix, l’exposició s’ha integrat dins els Programes Pedagògics i Divulgatius de la Diputació de Girona: un conjunt d’activitats pedagògiques que tenen com a finalitat aproximar els escolars al patrimoni cultural i natural de les terres de Girona.

Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona

«Ara ja hi són tots». Així de contundent ha estat el president de la Generalitat, Artur Mas, durant l’acte de descobriment del bust de Puig i Cadafalch al Pati dels Tarongers. A l’acte també ha assistit el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i els membres del Govern de la Generalitat.

Un acte de recuperació històrica, segons el mateix Mas, que completa la col·lecció de tots els presidents de l’època moderna del país al Palau de la Generalitat, des de Prat de la Riba fins a Tarradellas.

El cap de l’executiu català ha recordat que, amb pocs recursos, la Mancomunitat de Catalunya «va posar les bases del que havia de ser la Catalunya moderna». També ha lligat l’actual situació política del país amb ara fa cent anys, quan es va aprofitar «una petita escletxa legal» per convertir aquella institució en un principi purament administrativa en un veritable ens polític.

Abans, també havien intervingut l’historiador Albert Balcells, amb unes paraules sobre el polític català; i l’alcalde de Mataró, Joan Mora, que ha definit com «un honor» que s’hagi fet un pas endavant per poder descobrir el bust d’aquest mataroní.

També hi han assistit familiars i representants de l’Associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, entitat impulsora de l’homenatge.

Galeria de presidents

El president Mas ha descobert el bust de Puig i Cadafalch acompanyat d’una de les besnétes del polític català, Núria Riera. Obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, el bust s’ubica a la paret on fins ara hi havia el bust d’Enric Prat de la Riba, que es restableix al lloc original on es va col·locar l’any 1918.

Amb el restabliment de la democràcia, es va començar a recuperar les figures dels presidents de la Generalitat. És per aquest motiu que aquest espai obert del Palau de la Generalitat s’ha convertit, alhora, en una galeria dels busts dels presidents Macià (1984), Companys (1990), Tarradellas (1999) i Irla (2000). L’any 2001 es va cloure la galeria amb una placa recordatòria de tots els presidents de la Generalitat. Totes aquestes darreres figures són obra de Josep Maria Subirachs.