Foto: Judit Contreras / Diputació de Barcelona

Seguint les mateixes passes del dia que va prendre possessió com a president de la Diputació de Barcelona, aquest dilluns al vespre, Salvador Esteve, ha recordat la gesta de Prat de la Riba i els seus homes. I ho ha fet durant el balanç de mandat que ha ofert davant de polítics, directius i treballadors de la institució que presideix.

Un mandat guiat pel principi que «Catalunya comença a construir-se als pobles i les ciutats» i pel convenciment d’haver «contribuït a garantir uns serveis de proximitat de qualitat per a tothom», emmirallant-se en el mestratge de Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya.

Esteve també ha recordat que «al llarg de la nostra història, hem mantingut i continuat diversos serveis creats en aquella etapa, com per exemple les biblioteques populars, convertides ara en Xarxa de Biblioteques Municipals».

Durant el seu discurs, el president de la Diputació ha assenyalat que «les diputacions catalanes, reeditant l’esperit unitari de fa cent anys, hem tingut una sola veu a l’hora de posar-nos al costat del govern de Catalunya en el procés de transició nacional»; alhora que s’ha treballat «per impulsar la hisenda pròpia catalana, una de les estructures d’Estat fonamentals en aquest procés».

És per això que ha destacat que «ara, com en l’etapa de la Mancomunitat, les diputacions, altaveus del món local, han contribuït a fer visible el paper dels ajuntaments en la construcció del país».

Sent fidel a la seva voluntat de ressaltar l’obra de la Mancomunitat, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha recordat el discurs solemne de presa de possessió de Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat, el 6 d’abril de 1914, destacant que «quan un ideal no és una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, un entusiasme popular, cregueu, senyors diputats, que per alta que sigui la idealitat, la realitat és ja ben a la vora».

Foto: Pau Fabregat / Diputació de Barcelona

Impulsar un projecte que donarà a conèixer la tasca de tots els diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest és l’objectiu del conveni de col·laboració que han signat avui el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i el president de l’Institut Ramon Muntaner, Lluís Puig.

L’acord té la voluntat de donar suport a la recerca biogràfica i a la divulgació de la trajectòria, ideologia, activitat política o associativa, les actuacions i contribucions a l’obra de la Mancomunitat de tots els diputats que en van formar part.

El projecte, que constarà de dues parts, permetrà reflectir, d’una banda, el funcionament de les eleccions a diputats provincials, donar a conèixer els districtes electorals i fer una radiografia dels grups polítics i les coalicions per les quals es presentaven. D’altra banda, busca relacionar tots els diputats a partir de la seva adscripció a cadascuna de les quatre diputacions, a més d’aprofundir sobre aspectes com la seva ideologia, activitat desenvolupada com a diputats, activitat política o associativa en els llocs on van viure, entre d’altres.

El resultat del projecte es posarà a l’abast dels investigadors i de la ciutadania en general, fet pel qual es podrà consultar a Internet a través d’una base de dades virtual.

L’Institut Ramon Muntaner és una fundació privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana, que va ser constituït el 2003 mitjançant un acord entre la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

«Ni Primo de Rivera ni Franco van aconseguir anorrear i sepultar tot aquell esforç, totes aquelles institucions». Així de contundent va ser el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant l’acte d’inauguració de l’exposició “Les bases del futur. Ciència i tècnica a la Mancomunitat”, al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) de Terrassa.

És per això que Esteve va assegurar que «l’obra de la Mancomunitat és vigent i es manté en serveis que, tot i les adversitats patides durant un segle, segueixen actius», com l’Institut d’Estudis Catalans o l’actual Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil.

El president de la Diputació va fer referència a la visita d’Einstein del 1923 quan va manifestar que «és la imatge de la voluntat del país d’estar a l’avançada del progrés, de compassar el seu desenvolupament al ritme dels països capdavanters d’Europa».

Durant el seu discurs, Salvador Esteve va recordar que la Catalunya de la Mancomunitat era «un dels motors de la industrialització de l’Estat», una Catalunya puixant i abocada al progrés que «no trobava una estructura política i administrativa que li correspongués».

Finalment, el president va definir aquesta exposició com «un homenatge a un esperit centenari però plenament vigent» al mateix temps que va afirmar que «parla del passat mirant decididament cap al futur».

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va fer aquestes declaracions acompanyat del director del mNACTEC, Jaume Perarnau; el regidor de presidència de l’Ajuntament de Terrassa, Juan Antonio Gallardo; el coordinador dels actes del Centenari, Xavier Forcadell; i la cap del serveis de museus de la Generalitat, Magda Gassó.

Un impuls destacable

L’exposició presenta la tasca històrica i única de la Mancomunitat de Catalunya en l’àmbit de la ciència i de la tecnologia. Malgrat la seva breu durada (1914-1925), va desplegar accions molt rellevants en àmbits tant diversos com l’ensenyament tècnic, l’agricultura científica, les comunicacions, el territori, l’alta cultura o el sistema sanitari.

Organitzada pel mNACTEC, finançada per la Diputació de Barcelona i comissariada pel professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Roca, la mostra revela la vigència de molts dels seus projectes, reflexionant sobre la seva visió de futur per mitjà de diversos suports audiovisuals i objectes singulars de l’època.

També destaca l’impuls que es va donar en aquesta època a les escoles industrials, amb innovadors mètodes pedagògics, i als laboratoris, així com l’inici del procés cap al reconeixement professional de les dones. Alhora incideix, entre d’altres, en els avenços científics en el camp de l’agricultura i als esforços que es varen dur a terme per vertebrar el territori per mitjà de la xarxa telefònica i de la xarxa de camins i ferrocarrils.

L’exposició es podrà visitar fins al novembre de 2015 al mNACTEC i posteriorment tindrà caràcter itinerant per museus del Sistema Territorial del mNACTEC i altres equipaments culturals que ho sol·licitin.

El Teatre Romea de Barcelona es va vestir de gal·la ahir al vespre. Carles Canut va comandar als espectadors cap a un viatge al passat, un cop ja dissolta la Mancomunitat i amb una Europa en guerra. Un relat teatralitzat que combinava a la perfecció la narració històrica amb la lectura dramatitzada de documents de l’època.

Una conversa entre Azorín i Puig i Cadafalch començava a desgranar la figura de Prat de la Riba i els anys previs a la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. Uns anys marcats per l’accés a la presidència de la Diputació de Barcelona, la creació de la Lliga Regionalista, l’assalt a la revista ¡Cu-cut! i la redacció de les Bases de Manresa i de la Nacionalitat Catalana.

El guió de Miquel Pujadó també va voler recordar la gran tasca duta a terme pels homes i dones de la Mancomunitat en els diferents àmbits, com pot ser la creació de la xarxa de Biblioteques Populars i del Servei Meteorològic de Catalunya, l’impuls de l’Institut d’Estudis Catalans i la formació dirigida als professors. I és que malgrat el reconeixement formal, la Mancomunitat mancava de competències reals pròpies, fet que no va impedir el desplegament de grans obres i projectes. Tot això, combinat amb la interpretació dels protagonistes de l’època, com són Pompeu Fabra, Eugeni d’Ors, Esteve Terrades i Maria Montessori, entre d’altres.

L’acte commemoratiu del Centenari de la Mancomunitat de Catalunya va comptar amb la participació de Jordi Boixaderas, Pep Cortés, Ferran Frauca, Anna Güell, Enric Majó, Joan Pera i Pep Ribas. També va comptar amb l’assistència del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, acompanyat de membres del Govern de la Generalitat i d’altres autoritats.

La representació teatral s’emmarca dins dels actes que impulsa la Diputació de Barcelona per commemorar el centenari de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució que va recuperar l’autogovern català des del 1714, i que va estar activa entre el 1914 i el 1925.

Fotos: Xavier Renau / Diputació de Barcelona

El president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha visitat aquest matí l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) amb motiu de la digitalització del fons documental relacionat amb Enric Prat de la Riba, impulsor i president de la Mancomunitat de Catalunya.

Acompanyat per la vicepresidenta segona de la Diputació, Mercè Conesa, Esteve ha estat rebut per part del director de l’ANC, Josep Maria Sans, un exemplar del catàleg que serà digitalitzat i ha acabat la visita amb la visualització d’una selecció dels documents a tractar.

Entre aquests, hi ha el discurs que va oferir en l’acte de presa de possessió de la presidència de la Mancomunitat i el projecte d’Estatut (1914), les cartes rebudes de Francesc Cambó (1907-1917), l’article “El sentit de la lluita. Contra Catalunya” publicat a La Veu de Catalunya (1916) i les cartes enviades a Mr. Du Pin, el seu gos (1894-1903).

Beques per difondre l’obra
El conveni, firmat el 7 de novembre passat, manifesta l’interès de la Diputació de Barcelona en la conservació, coneixement i difusió de tota una sèrie d’arxius privats i públics de l’època de la Mancomunitat. Amb aquesta acció també s’impulsarà un programa de beques amb les universitats del país, que tindran com a objecte la investigació de l’obra de la Mancomunitat.

Actualment, l’Arxiu Nacional conserva el fons personal i polític de Prat de la Riba, a través de 62 arxivadors de documentació textual i un total aproximat de 75.000 folis.

La digitalització, que s’emmarca dins dels actes del centenari de la Mancomunitat impulsats per la Diputació de Barcelona, respon a la voluntat de preservar la memòria històrica i donar a conèixer una institució que va dur a terme una gran tasca política, social i cultural amb efectes que encara perviuen.

Fotografia: Òscar Giralt / Diputació de Barcelona

El diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Gerard Ardanuy, va rebre la setmana passada els alumnes de 1r de batxillerat de l’IES Escola del Treball, de Barcelona, per donar l’inici a l’activitat “Commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya – Llegim la història”, una de les iniciatives de la Diputació per fomentar les competències lingüístiques en l’àmbit local a fi de millorar l’èxit educatiu.

Durant la recepció, que va tenir lloc a la Sala Noble de l’Edifici del Rellotge de Barcelona, Ardanuy va agrair als alumnes que s’haguessin implicat en aquest projecte i va fer un recordatori de les relacions entre la Mancomunitat de Catalunya, l’Escola Industrial i l’evolució de l’ensenyament en aquells anys.

Amb aquest acte es posa en marxa la segona edició del projecte de promoció de les competències lingüístiques en el territori, que s’ha centrat en la Mancomunitat amb motiu de la celebració del seu centenari. L’any passat aquest projecte de foment de la lectura va girar entorn de la figura de Salvador Espriu.

La proposta, que es concreta en l’elaboració d’un treball de recerca per part dels alumnes, sobre algun dels àmbits d’actuació de la Mancomunitat, té com a objectius potenciar la coresponsabilitat entre agents educatius -ajuntament, centres educatius i biblioteques municipals-; promoure el vincle entre centre educatiu i biblioteca municipal; participar en els actes del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, i treballar la lectura com a estratègia per conèixer aquesta institució, tot fomentant les competències lingüístiques..

Aquesta acció es complementarà amb la visita a la Biblioteca Nacional de Catalunya, que hi col·labora oferint als estudiants la bibliografia pròpia de la temàtica escollida per cada grup. També els facilitarà material digitalitzat perquè puguin treballar-lo a l’aula. L’activitat acabarà amb una presentació pública del treball realitzat, a la biblioteca municipal. I els treballs finals s’exposaran a la biblioteca municipal més propera al centre educatiu.

Els municipis que aquest any portaran a terme el projecte, a part de Barcelona, són Sabadell, Sallent i Sant Pere de Ribes. Els participants seran alumnes d’ESO, Batxillerat i formació d’adults.

El suport al desenvolupament de les competències educatives és una de les iniciatives d’Educació de la Diputació de Barcelona per recolzar les polítiques locals d’acompanyament a l’escolaritat impulsades des dels ajuntaments.